LA VALL ENCANTADA!

Ja em arribat. Fa un airet molt suau i fred que posa la pell de gallina. El paisatge és impressionant, l’únic soroll que se sent són les fulles dels arbres que xoquen entre si. Com sempre els meus pares s’aturen a re fotos i jo li dic a la meva mare:

-          Mare marxem a fer un vol per la zona.

-          D’acord no marxeu gaire lluny.

Jo i el meu amic, en Joel marxem i ens allunyem dins al bosc.

Joel: Que diries que és allò d’allà baix?

Marc: No sé es algú molt rara.

Joel: Si, si és molt rara.

Anem avançant i a mesura que anem avançant sentim més calor, més calor...

Marc: Es molt rar això!

Joel: Ja,  ja, no hauríem de tornar?

Marc: No no, vull veure que és l’ho del final.

Joel: Va, va, ràpid perquè ens fondrem.

Marc: Va ràpid, ràpid.

Un cop vam arribar al lloc curiós ens vam trobar un estany amb alguna onada gegant que es formava.

Joel: Córrer, córrer ràpid marxem d’aquí volant!

Marc: Val més, val més, però m’agradaria investigar aquest fet.

Joel: No tenim temps ara! No ten cantis i córrer.

Vam arribar amb els pares i els hi vam dir que passava una cosa molt rara, que el lloc estava maleït i que marxéssim, vam pujar al cotxe però no s’engegava. 

Pare: Aquest lloc està maleït no podem marxar.

Mare: No podem marxar caminant trigarem massa!

Marc: És impossible l’aigua sens emportarà a tots

Joel: Per què?

Marc: Perquè re... una onada gegant, correu!

Pare: és un fet molt rar!

De cop i volta apareix un helicòpter tira una corda i se sent pugeu, ràpid! I ens van estirà. Un cop arribat a dalt:

Conductor helicòpter: Benvinguts, segurament us preguntareu com és que he aparegut?

Pare: Dons si ens preguntem això.

Conductor helicòpter: És molt senzill fa molt que estem investigant aquest lloc perquè no és el primer cop que passa.

Mare: I sabeu alguna cosa? Heu esbrinat algú?

Conductor helicòpter: No, no sabem res.

Marc: M’agradaria ajudar-vos amb algú del tema.

Joel: Jo també, podríem fer alguna cosa?

Conductor helicòpter: Sou massa petits.

Marc: No vol dir res, volem col·laborar.

Conductor helicòpter: vale, vale tossuts! Podreu ajudar-nos.

Al cap de dos anys resolen al cas.

El cas era: hi havia un home a sota l’estany que no volia ningú per aquella vall perquè deia que era casa seva i si venia algú el feia fora com sigues.

L’home el final es va construir una casa allà en el lloc que hi havia mes bona vista.

I en Joel i en Marc també van poder construir una casa amb les seves famílies això si quan van ser grans.

I tots van ser feliços!