Avui dia 22 de Juny, a l’ institut m’han donat una carta. En aquesta estava escrit que m’havien donat una beca per anar a Londres, el problema era com els hi diria en els meus pares perquè no s’ho creurien i pensarien que l’he fet jo, però ja m’ho muntaré d’alguna manera perquè vegin que aquesta beca és vertadera, aprofitaré a l’hora de dinar.
Marc: Bones, ja he arribat a casa.
Pare: Hola, Marc.
Mare: Hola, com ha anat al dia?
Àvia: Hola.
Marc: Vaig a deixar la maleta i vinc a dinar.
Mare: Va afanya’t que el dinar està calent i després no serà bo.
Marc: Val, ja vinc!
Mare: D’acord.
Marc entra a la cuina, tots estan asseguts esperant-lo per començar a dinar.
Mare: En vols més?
Marc: No, no ja en tinc prou.
Pare: Menja una mica més.
Marc: No, no de veritat ja en tinc prou, si en vull més ja repetiré.
Mare: Val...
Àvia: Sempre esteu amb el mateix tema deixa’l estar una mica que ja és força gran.
Mare: Ja ho ser però em costa...
Àvia: Ja ho ser que costa però a mi també em va costar molt amb tu...
Mare: Fill com han anat les notes?
Marc: Bueno...
Mare: Què vols dir amb això?
Marc: Res, res m’han anat força bé però pudien haver anar molt millor...
Mare: Després de dinar me les ensenyes.
Marc: D’acord.
Acabat el dinar...
Mare: Ensenye’m les notes.
Marc: Un moment, les vaig a buscar.
Mare: D’acord. Va, ràpid que estic intrigada!
Marc: Val, val,...
Mare: Avia’m les notes, ui estan força bé, però hi ha alguna assignatura que podian haver estar molt millor.
Pare: Avia’m les notes...
Mare: Què en dius?
Pare: D’acord que hi ha alguna assignatura que li ha anat gaire bé però està fora bé, tenint en compte que 3r és molt més complicat que 2n.
Mare: Ja, Ja estic contenta.
Marc: Us haig de dir una bona notícia.
Pare, mare, àvia: Digues, maco.
Marc: No sé com dir...
Mare: Tens nòvia?
Marc: No, no res d’això!
Pare: Digues i deixa’t d’estar de tonteries!
Marc: Us, doncs, aquesta carta del Brugu.
Mare: Ai, ai què és això?
Marc: M’han donat una beca per anar a Londres per millorar l’anglès.
Mare: Mentida no m’ho crec.
Pare: Vols dir que és veritat...?
Àvia: Sempre igual mai el creieu...
Mare: Això és una cosa seriosa...
Àvia: Truqueu el Brugulat i a veure si és veritat
Mare: Bona idea!
La mare es dirigeix cap al telèfon, truca i parla.
Mare: M’han dit que sí m’han explicat com funcionava tot. Per mi ja hi pots anar així t’espavilaràs i n’aprendràs, ja que tens l’oportunitat...
Pare: Vols dir que hi ha d’anar?
Mare: sí, esclar que sí! així aprendrà anglès
Pare: Val, val
Àvia: Si hi acabes anant passa’ho el millor possible i aprèn molt
Marc: Sí, àvia ho faré! Hi puc anar?
Mare, Pare, Àvia: Sí, esclar, no deixarem passar l’oportunitat
Marc: Gràcies, per deixarm’hi anar, us estimo.
